El caràcter feixista del franquisme resulta evident en la seva homofòbia. Franco va castigar els homosexuals com Hitler o Mussolini, però durant molt més temps. Aquí els gais anaven a la garjola fins als anys 70.
Durant dècades, el franquisme es va dedicar a arrestar, multar, expulsar i apallissar els anomenats ‘desviats sexuals’
Antoni Ruiz tenia 17 anys quan va ser detingut a casa: poc després va ingressar a la presó, on va patir vexacions i abusos de tota mena, tant dels funcionaris com dels reclusos. Això era a les acaballes del franquisme, però la seva fitxa policial, que li provocava tribulacions de tota mena, va continuar tacada fins al segle XXI. El seu únic delicte fou la seva condició d’homosexual… llegir article complert
Al més gran dels vuit entrevistats li van fer un tractament d’electroxoc per “curar-li” l’homosexualitat; la més jove du una llarga cabellera i roba ultrasexi, cosa que no li impedeix de proclamar-se lesbiana militant. Molts estan feliçment casats i són pares o mares de família. Són estudiants, sindicalistes, paletes, models o bibliotecaris, paguen hipoteques i matinen per anar a treballar. Però la gent encara els pregunta qui fa d’home i de dona…o si és cert que ells van sempre a l’última moda i elles vestides de camioner. Vuit gais i lesbianes parlen sense embuts de si els marca o no la vida la seva opció sexual.
L D (Europa Press) En el transcurso de un desayuno informativo del “Forum Nueva Economía”, Gómez Navarro criticó que el espíritu emprendedor sea escaso en España y puso como ejemplo que las madres, normalmente, quieran que sus hijos sean abogados del Estado.
En cambio, el presidente de las Cámaras puntualizó que, en el caso de las madres con hijos homosexuales, éstas prefieren que sean diplomáticos, “porque así les ven poco”.
Gómez Navarro criticó que el sistema educativo español forme “a funcionarios o empleados”, en vez de fomentar el espíritu emprendedor, y que la preparación que reciben los alumnos no se adecue a las necesidades de las empresas.
En este sentido, el presidente de las Cámaras señaló que la enseñanza que está “en mejores condiciones” es la Formación Profesional (FP), aunque criticó que no tenga “prestigio social”. “La culpa (de la falta de prestigio) es, en gran medida, de los orientadores, que no se lo plantean a nadie, sólo al tonto”, indicó… llegir notícia complerta
Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), ens cita a la glorieta del Parc de la Ciutadella. Allà van assassinar la transsexual Sònia l’any 1991. A la seva memòria està dedicat el llibre que recull els últims 20 anys d’història del FAGC. ¿Com va viure aquell terrible crim?
Quan me’n vaig assabentar, no em podia creure ni el que havia passat. En un principi, fins i tot, es va dir que la víctima era una transsexual negra per com li havien deixat el cos dels cops que li havien donat. A mi em va impactar molt perquè estem parlant d’una persona que no tenia familiars, que vivia sola… Va ser molt dur. A més, durant la mobilització perquè aquest crim no quedés impune, ens van entrar al local del FAGC, ens van amenaçar… Llavors, en el marc d’una altra investigació, els Mossos d’Esquadra van interceptar unes converses que feien referència al crim de la Sònia. Fins aquell moment, la policia estatal no havia fet absolutament res. Per sort, el jutge va donar el cas als Mossos… entrevista complerta
El Papa condemna la ‘granota crucificada’ de l’artista alemany Martin Kippenberger
“¡Eres una desgracia para la raza humana! ¡Es hora de enseñarte a correr como un hombre de verdad!”. De esta forma tan grosera se dirige el eterno Mr. T a un marchador amanerado en un anuncio de Snickers, unas chocolatinas de Mars.
Todo ello ha molestado sobremanera a la comunidad gay, que tildó el anuncio de homófobo y exigió su retirada. La empresa aseguró que su intención era, simplemente, hacer un anuncio “divertido”, pero no opuso resistencia y decidió retirar esta publicidad “a escala mundial”, según publica el diario El Mundo.
No es la primera vez que Snickers, cuyo eslogan es Get some nuts! (nuts significa nueces, presentes en estas barritas, pero también testículos), utiliza una publicidad susceptible de ser considerada homófoba. El miembro con más vértigo del Equipo A protagoniza otro anuncio en el que se burla de un futbolista que se queja de una lesión y, en 2007, la empresa ideó otro mensaje publicitario en el que dos hombres se comían una chocolatina imitando a La Dama y el Vagabundo, avergonzándose después de su actitud “homosexual”… notícia complerta
Avui és el dia internacional de l’Orgull Gai. Les principals ciutats del món veuran desfilar pels seus carrers més cèntrics milers de persones que reivindiquen que la seua opció sexual és tan digna com la majoritària. Cal tenir presents les seues reivindicacions avui i la resta de dies de l’any.
El passat dissabte 21 de juny, vaig rebre el premi “Un riu de llibertat”, que atorgava l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre, en el marc de les jornades contra l’homofòbia. Me’l varen concedir, després d’una apretada votació popular, pel fet d’haver portat una dinàmica activa i constant en la defensa del col·lectiu homosexual, mitjançant nombrosos escrits i la conducció de programes radiofònics. Els altres dos candidats eren el Casal Panxampla (per l’organització de diverses activitats de dignificació del col·lectiu homosexual) i l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (per haver penjat l’any passat la bandera gai i lesbiana al consistori). També va atorgar-se el premi “Un riu d’opressió”, que va ser concedit al bisbe de Tortosa, Javier Salinas (pels seus escrits contraris als drets dels homosexuals). No cal dir que em sento profundament satisfet per aquest reconeixement, atès que reforça la meua lluita per la dignitat de tots els ciutadans, i contra tota discriminació per raons d’orientació sexual. Voldria tenir paraules de profund agraïment per als organitzadors del premi i de les jornades, molt especialment per a l’amic Jordi Jordan (veritable “anima mater” de l’activitat), per al president de l’AGLTE, Frederic Sancho, i, òbviament, per a tots/es aquells/es que van exercir el seu vot al meu favor, amb la qual cosa em varen donar una gran satisfacció… llegir article complert
Com cada 28 de juny els gais, lesbianes, transexuals bisexuals, … celebrem el nostre dia i aquest any unes quaranta persones vam sortir des de La Ràpita amb bus cap a Barcelona per participar a la manifestació. Vam sortir a les tres de la tarda des del davant de l’Ajuntament i aquell dia s’havia penjat la senyera al balcó. Un bon punt de partida.
El viatge va anar molt bé, molta festa, molt bon rotllo. Després de dues hores i escacs de viatge vam arribar a Plaça Universitat punt de trobada i de sortida alhora de la manifestació. La calor era una mica insuportable però les ganes de gaudir de la festa i la bona companyia ho feien suportable.
Segons els organitzadors unes 20.000 persones van assistir a l’acte tot i que feia l’efecte que n’hi havia 20.000 més, la plaça Sant Jaume estava a petar de gom a gom. La llibertat les bones maneres i el saber estar van fer de la jornada un exemple a seguir per molts.
La festa de la nit a Plaça Universitat no la podem deixar de banda, la gent entregada als sons més electrònics i festius és fonien amb la música i la calor que tot i de nit continuava essent insuportable.
La tornada del viatge, és produïa a les dues de la matinada i no tots, per cert, hi tornàvem, molts dels que havien vingut havien decidit que continuarien la festa més enllà de l’hora marcada per marxar.
De l’Stonewall novaiorquès de 1969 als carrers del centre de Barcelona el 2008. La commemoració del Dia de l’Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual va recuperar ahir el seu caràcter reivindicatiu. “A Barcelona no hi ha carrosses perquè no volem fer un carnaval, sinó una manifestació amb pancartes i lemes”, raonava ahir Lluís Parera, portaveu del Col·lectiu Gai de Barcelona.
En opinió de la Comissió unitària 28 de juny encara hi ha molts drets per assolir. En aquest sentit, el manifest que ahir es va llegir a la plaça Sant Jaume titllava el matrimoni entre parelles del mateix sexe d’escanyolit i la llei d’identitat de gènere d’insultant. “Estan fent l’impossible per convèncer-nos que ja està tot assolit en aquest Estat, que ja no cal lluitar res més”, destacava el document.
Per això, segons va destacar Parera, és el moment de recordar els fets que van passar 39 anys enrere en un pub de Nova York, l’Stonewall, i que van ser l’inici del moviment reivindicatiu homosexual, tal i com es coneix avui dia… llegir article complert de l’AVUI
Una mostra del que la gent que ha votat ens ha anat dient:
‘’ Un riu d’opressió’’ per a les agressions homofòbes, ocorregudes a Amposta els darrers anys.Una veritable VERGONYA. Són moments en els quals em fa vergonya dir que sóc Ampostina
Daniel Arasa, no perquè m’entusiasme la institució del matrimoni, sinó perque ja que és periodista a veure quin és el següent comentari que fa si surt guanyador. Així us feu publicitat gratuïta. Espero assabentar-me. I l’Església…per mi no existeixen aquesta…colla.
“Un riu de llibertat”, voto per Emigdi Subirats. He sigut alumna seva durant molts anys, i he vist com lluita dia a dia per una normalització que se’n surt dels estereotips marcats.
Gràcies a tots els que ens heu enviat un correu i heu votat, a tots vosaltres moltes gràcies!
